Carlinhos en una acció davant el blaugrana.
Una nova jornada i l’Hotels Plaza Andorra continua refermant les senyes d’identitat d’aquesta temporada. Entrega i sofriment per pal·liar mancances.
I ahir va sortir cara, amb una victòria tan patida com necessària, que trencava amb dues desfetes seguides, contra el segon equip del Barça en partit de la sisena jornada, avançat pels compromisos de la selecció. El rival, un conjunt jove i de bons fonaments, va lluitar fins al final per treure quelcom positiu del Principat, però els de De la Rosa es troben a gust picant pedra, gairebé per força, i així sembla que solucionaran molts dels partits aquesta temporada. Amb tot, sempre hi ha d’haver detalls individuals, i ahir Aitor va ser el salvador sota els pals i els Cabinho, Carlinhos i Llamas també van tirar del carro amb els seus gols. Precisament una pèrdua de pilota de Carlinhos va fer que aviat s’avancés el Barça, amb una triple rematada de Pep Font que van rebutjar Aitor i Llamas però al final va acabar dins la porteria. Per fortuna, als deu minuts el brasiler es redimia amb recuperació i finalització, d’un fort xut (1-1).
El partit estava espès, els equips es mostraven molt de respecte i no hi havia ganes d’arriscar. Aitor salvava un cara a cara davant Pep Font i tot seguit Diego enviava una pilota al travesser en una jugada personal. I va ser Cabinho qui va trencar la grisor traient-se un gol del no res, escorat a l’esquerra, girant-se amp poc espai i traient un fort xut amb molt poc angle que va tocar xarxa. Una alenada, un respir abans del descans. Perquè a la represa als de De la Rosa els va tocar seguir treballant. Tot i gaudir d’ocasions veien com el rival també s’estirava i agafava la iniciativa. Però l’estratègia, amb un córner tret cap al cantó contrari i una volea encertada de Llamas, funcionava i deixava un 1 a 3 encara més balsàmic superat l’equador del segon temps.
L’alegria va durar ben poc, perquè un minut més tard Roger caçava una pilota prop del segon pal i feia el 3 a 2. Era l’hora del porter jugador del Barça, a 3’30” per al final, i també el moment en què Aitor es va fer més visible, molt encertat en la decisiva recta final. A manca d’un segon i quan el Barça xutava a la desesperada, la pilota la tocava Emil i anava mansa a la porteria rival perquè la victòria, treballadíssima, fos per dos gols.
El partit estava espès, els equips es mostraven molt de respecte i no hi havia ganes d’arriscar. Aitor salvava un cara a cara davant Pep Font i tot seguit Diego enviava una pilota al travesser en una jugada personal. I va ser Cabinho qui va trencar la grisor traient-se un gol del no res, escorat a l’esquerra, girant-se amp poc espai i traient un fort xut amb molt poc angle que va tocar xarxa. Una alenada, un respir abans del descans. Perquè a la represa als de De la Rosa els va tocar seguir treballant. Tot i gaudir d’ocasions veien com el rival també s’estirava i agafava la iniciativa. Però l’estratègia, amb un córner tret cap al cantó contrari i una volea encertada de Llamas, funcionava i deixava un 1 a 3 encara més balsàmic superat l’equador del segon temps.L’alegria va durar ben poc, perquè un minut més tard Roger caçava una pilota prop del segon pal i feia el 3 a 2. Era l’hora del porter jugador del Barça, a 3’30” per al final, i també el moment en què Aitor es va fer més visible, molt encertat en la decisiva recta final. A manca d’un segon i quan el Barça xutava a la desesperada, la pilota la tocava Emil i anava mansa a la porteria rival perquè la victòria, treballadíssima, fos per dos gols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario