L’Hotels Plaza Andorra va trencar una ratxa de nou jornades sense guanyar superant un Hospitalet que va merèixer més
| Mitja: 1.0/10 (1 vot) |  | Galeria Fotos |
Emil mira cap amunt després de fer el primer gol.
Nou partits sense conèixer la victòria s’havien convertit en tota una llosa per a l’Hotels Plaza Andorra, que ahir per fi es va alliberar trencant la ratxa negativa amb un triomf per 6 a 4 contra l’Hospitalet Bellsport.
L’actuació d’Aitor sota els pals a la segona part va ser determinant perquè els del Principat sumessin tres punts valusosos i pensin novament en fites que van més enllà de la permanència, perquè va tocar patir de valent i el rival, cuer de la categoria, va merèixer més.
La primera meitat no anticipava gens el que passaria després perquè l’Andorra, tot i no arribar al descans amb una gran diferència, va ser dominador i va demostrar estar un graó per sobre dels catalans, que van xutar ben poc. Emil va obrir el marcador en recuperar la pilota prop de la porteria rival i resoldre ell mateix després de combinar amb Diego. Era el minut set, i dos després arribava la segona diana local, amb un xut sec de Carlinhos des de la dreta després de quedar lliure de marca en una errada defensiva rival. L’Hospitalet responia amb el 2 a 1, obra de Guille combinant amb Mariano, però malgrat ajustar diferències no semblava que pogués complicar la situació als de Xavi de la Rosa, que a punt van estar de fer el tercer amb una pilota a la creueta d’Emil. El gol va arribar a les acaballes del primer temps, en una jugada de banda que l’equip va resoldre amb rapidesa i encert. De nou Emil marcava.
L’escenari va virar en el segon temps, amb un Hospitalet que va sortir agressiu i amb res a perdre i va marcar només arrencar, mitjançant Miguel, que va aprofitar una pilota morta. El duel es va obrir fins a l’extrem, amb un Hotels Plaza incapaç de posar el control i un rival al qual li anava bé un partit d’anada i tornada, amb espais i sense pausa. Per fortuna l’Hospitalet no va avançar-se mai en el marcador, i bona part de culpa que això no passés la va tenir Aitor, amb intervencions de molt de mèrit, amb alguna doble aturada inclosa, que van mantenir vius els seus. L’Andorra, a més, també va saber aprofitar les seves oportunitats tot i estar massa imprecís i nerviós. Als sis minuts de la segona meitat Jona marcava el 4 a 2 al segon pal després d’una passada de Nacho, però Buele, a plaer, tornava a ajustar les distàncies. La situació es va repetir. Cabinho marcava però dos minuts després Miguel aconseguia el 5 a 4.
Quedaven nou minuts per al final i les coses no estaven gens clares per a l’Hotels Plaza, a qui li costava tancar la defensa i donava massa facilitats al rival per combinar ràpid. La sortida de la pilota tampoc no era fluïda, i l’Hospitalet, amb pressió i millor to físic que els locals, collava de valent. Curiosament, amb el recurs del porter jugador, al qual els catalans van recórrer en els darrers minuts i que no els va fer cap favor. L’estratègia va fixar la defensa dels de De la Rosa, que van aguantar amb més facilitat i en el moment que van recuperar la pilota van sentenciar. Carlinhos rebutjava i Moisés va xutar ràpidament des de la seva pròpia pista i va encertar en la buida porteria rival. Tot un alleujament per a l’Andorra i un cop per a l’Hospitalet, que en el poc temps que quedava no va poder mossegar. La celebració dels jugadors a la pista parlava de la importància del triomf. Per a l’ànim i per a la classificació.
La primera meitat no anticipava gens el que passaria després perquè l’Andorra, tot i no arribar al descans amb una gran diferència, va ser dominador i va demostrar estar un graó per sobre dels catalans, que van xutar ben poc. Emil va obrir el marcador en recuperar la pilota prop de la porteria rival i resoldre ell mateix després de combinar amb Diego. Era el minut set, i dos després arribava la segona diana local, amb un xut sec de Carlinhos des de la dreta després de quedar lliure de marca en una errada defensiva rival. L’Hospitalet responia amb el 2 a 1, obra de Guille combinant amb Mariano, però malgrat ajustar diferències no semblava que pogués complicar la situació als de Xavi de la Rosa, que a punt van estar de fer el tercer amb una pilota a la creueta d’Emil. El gol va arribar a les acaballes del primer temps, en una jugada de banda que l’equip va resoldre amb rapidesa i encert. De nou Emil marcava.
L’escenari va virar en el segon temps, amb un Hospitalet que va sortir agressiu i amb res a perdre i va marcar només arrencar, mitjançant Miguel, que va aprofitar una pilota morta. El duel es va obrir fins a l’extrem, amb un Hotels Plaza incapaç de posar el control i un rival al qual li anava bé un partit d’anada i tornada, amb espais i sense pausa. Per fortuna l’Hospitalet no va avançar-se mai en el marcador, i bona part de culpa que això no passés la va tenir Aitor, amb intervencions de molt de mèrit, amb alguna doble aturada inclosa, que van mantenir vius els seus. L’Andorra, a més, també va saber aprofitar les seves oportunitats tot i estar massa imprecís i nerviós. Als sis minuts de la segona meitat Jona marcava el 4 a 2 al segon pal després d’una passada de Nacho, però Buele, a plaer, tornava a ajustar les distàncies. La situació es va repetir. Cabinho marcava però dos minuts després Miguel aconseguia el 5 a 4.
Quedaven nou minuts per al final i les coses no estaven gens clares per a l’Hotels Plaza, a qui li costava tancar la defensa i donava massa facilitats al rival per combinar ràpid. La sortida de la pilota tampoc no era fluïda, i l’Hospitalet, amb pressió i millor to físic que els locals, collava de valent. Curiosament, amb el recurs del porter jugador, al qual els catalans van recórrer en els darrers minuts i que no els va fer cap favor. L’estratègia va fixar la defensa dels de De la Rosa, que van aguantar amb més facilitat i en el moment que van recuperar la pilota van sentenciar. Carlinhos rebutjava i Moisés va xutar ràpidament des de la seva pròpia pista i va encertar en la buida porteria rival. Tot un alleujament per a l’Andorra i un cop per a l’Hospitalet, que en el poc temps que quedava no va poder mossegar. La celebració dels jugadors a la pista parlava de la importància del triomf. Per a l’ànim i per a la classificació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario